23 d'abril, Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa. Aquest any començàrem el 22 amb unes lectures de Baltasar Pòrcel a la Plaça de davant Santa Maria la Major i la visita a les diferents exposicions.

Al centre ho celebràrem amb un recital de poesia dedicat a la mar, aquesta mar que ens envolta i ens inspira tanta pau i ens mostra tanta bellesa. L'horabaixa, el local de l'OCB ens va proporcionar el lloc ideal per tornar recitar els poemes i entregar els premis literaris IES Berenguer d'Anoia. Els guardonats recolliren els premis i se n'anaren tot contents amb el premi i la rosa que els regalà la fundació El Convent.

Moltes gràcies a l'OCB per deixar-nos el local i obsequiar-nos, a tots els assistents, amb un llibre i més cosetes; i a la Fundació El Convent, que sempre ens fa un lloc per a les nostres activitats.

POEMES

AMOR ÉS MAR

La mar
Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.
Joan Alegret

Avui m'he fet massa enfora,
m'he perdut a la mar gran.
Per molt que cridi i gemegui
jo sé que no em sentiran.
(Miquel Bauçà)

EPITAFI DE MARINER
De tant vetllar els estels com un avar
va perdre la mirada i el record,
amb el cor adormit de cara al nord,
damunt l'abisme horitzontal del mar.
(Pere Quart)

l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         l'onada
trenca
arran de sorra tu i jo
                       qui
                       quina sorra
                       quina onada
el vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira que s'apaga
el vent
             l'aigua
                         el vent
l'onada s'alça i cau
                         cau
                         cau
                         cau
                         l'onada
(Albert Ràfols-Casamada)

PASSEJANT TAMBÉ VORA EL MAR
Apropa’t més al mar. Aquí, les barques.
Escolta el vent damunt les roques planes.
I continua l’aigua, i continua.
 Sí, l’aigua, l’aigua.
No veus la fi del mar entre la boira?
Sentim les campanades d’un rellotge.
Doncs jo sí. Són les vuit. Quantes onades
 Dobleguen l’aigua!
No cabussem el ram. Tallem més cintes.
Rasquem les plantes. Hola! Mitja volta.
Jo miro l’aigua, l’aigua tu, tu els astres.
 Brilla la lluna.
La muralla es desploma. Estàs esplèndida.
Tanquem els ulls. Així. Sembla una bola.
Escolta les onades rompre l’ombra:
 Onada, onada...
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles,
 Al curs dels segles. 
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu al curs dels segles.
Transmeten una veu, ho repeteixo,
 Al curs dels segles. 
(Joan Brossa)

ALEGRIA
Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?
Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?
Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
        L’horitzó
ple d’estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?
(Jaume Vidal Alcover)

EFA
La mar és plena d'aigua.
El cel és ple de blau.
El tronc és ple de fusta.
Jo som ple de tu.
(Lluís Maicas)

GLOSA
-Tu que ets un home entès
que de llest passes de mida
digues l’animal que crida
quan té la carn consumida
i quan és viu no diu res.
-Jo no som tan innocent
que no pugui contestar;
aquest animal es fa
al fons ben bé de la mar
i si el vols sentir cantar
pel cul li has de dar vent. 

AULA
Els nins, aucells dins la gàbia
del col.legi, esfullen pàgines.
Cel per les ungles. De fred
la lliçó los torna blava.
L’hivern, tonsurat, els mira
darrera els vidres... i passa.
La ribera de paper
del mar immòbil d’un atlas:
balcó a on els nins contemplen
la pau rara de les ales.
Els vidres -mullats- copien
l’elegia de les aules
(Blai Bonet)

EN S'ESTIU 
Aquí damunt m'esguarden les ones 
la barca va on vol 
el penya-segat de pedra roja 
m'admira i me fa por. 
He vengut a pescar la mar 
però he enrocat 
i sense voler he pescat la Terra. 
El sol d'agost m'esclafa la cara 
i jo somric al vent 
que me refresca adesiara 
no puc estar més content 
just devora Tramuntana 
estirat damunt la barca, 
que som de dolent! 
Com si res passen les hores 
encenc un cigarret 
res d'aquest món no m'importa 
jo només vull ser un trosset 
de natura en miniatura 
me fondré davall les ones 
com un glop d'aiguardent. 
És que estic de puta mare 
d'ençà que és en s'estiu
gairebé no recordava 
el que és viure tranquil. 
És que estic de puta mare 
i jo me vull morir 
allargat damunt la barca 
amb un tassó de vi. 
Aquí damunt m'engronsen les ones 
crec que m'he adormit 
el volantí tremola a estones 
això és un paradís 
de silenci que m'envolta 
botaré per damunt les ones 
com ho fan els dofins. 
Faré que tota la meva vida 
sigui un viatge com aqueix 
en de dia trec la barca 
en sa nit arròs de peix 
no puc demanar res més 
he resolt tots els problemes 
dient: tanmateix. 
(Joan Miquel Oliver)

CANÇÓ GALLEGA DE LES ILLES MEDES
Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena
Al Racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem
A la Boca de l'Infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem
(Enric Casassas)  

LA GRAN CURSA DEL MAR
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m’atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d’espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
(Josep Palau i Fabre)

Com un secret d’aigua verda
els teus dos ulls m’han mirat.
 Ai, estrella marinera,
 ai, adéu,
 estrella de la mar.
La mar guarda un cor d’estrella
a l’avenc del teu mirar
 Anna, Anna,
 marinera
 traginera de la mar.
L’arc del silenci tibat,
i, per sageta, l’estrella.
 Ai, adéu,
 marinera
 Anna de la mar.
Com un secret d’aigua verda
els teus dos ulls m’han mirat.
(Maria Mercè Marçal)

CONVERSA
Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.
Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.
-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en les vostres oracions estranyes...!
Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.
(Màrius Torres)

LLIBRE D'AMIC E AMAT 234
  Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.
(Ramon Llull)

La mar té llunes i sols,
la mar és color d'estimar;
nina meva, sé que vols
formiguetes per cantar.
 
***
Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta l’enamorada.
 
***
VIBRACIONS
Bru mariner d'amor
de peu dret a la proa:
quina noia no el vol!
(Joan Salvat Papasseit)

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.
(Maria Mercè Marçal)

BONA NIT A JUNE
Ja que te'n vas, els besos, 
amor, ni mig promesos,
ara que tomba el vent sobre la mar,
allà, als teus cels defesos,
en retirar-te a somiar,
deixa'm els ulls empesos
sols que jo pugui entrar.
(Jaume Vidal Alcover)

Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.
 
Notes i comentaris 
*
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
 
 
Blai Bonet