|
Recital.
El recital d'aquest mes de gener ha estat envoltat d'humor i de rialles,
na Francesca Palou és una glosadora excepcional, ho vàrem
poder comprovar en la lectura d'algunes de les seves gloses. Els nostres
alumnes també són genials, aquesta vegada, a més
de lectura interpretaren unes escenes cabaretesques molt adequades per
a l'ocasió.
 
Després de l'acte de la biblioteca na Francesca va compartir les
seves paraules amb tots els grups de tercer i de quart. Fou molt divertit
i constructiu.
Donam les gràcies a na Francesca Palou per haver estat la nostra
poetessa del mes de gener.
|
PRESENTACIÓ
Quan jo era petiteta
volia ésser professora,
i ara, per fer la punyeta
m'he tornat glosadora.
Glosadora pollencina,
per mon pare em diuen “Galla”,
però per mor la padrina,
jo em dic Francesca “Paiàia”.
I que vagi per davant,
que jo som d'aquesta illa,
malgrat d'emigrants ser filla,
i néta d'una immigrant.
Patesc una malaltia,
que es deu dir “mal de la glosa”
quan em fa mal qualque cosa
faig gloses tot el sant dia.
al metge deman consell,
de xarop prenc cullerades,
i encara no m'he curada
d'aquest mal meu que és remei.
Les instruccions he perdut,
i ja no tenc garantia.
Tenint el capet fotut,
no sé qui el m'arreglaria.
|
D'aquest cap de carabassa
en podrien fer bullit,
lo que quedi per confit,
i encara en durem a plaça.
Si un dia m'heu de mester,
que no sigui per fer feines,
que ja he desades les eines,
a un lloc que no vos diré.
Del treball no en som amiga,
sols parlar-ne em descompon,
els matins perquè tenc son,
i els vespres per la fatiga.
I si em voleu fer la bona,
que m'ho digueu ja em va bé,
tot gran home al costat té,
ben segur, una gran dona.
Jo que som gran no ho diré,
perquè som de roda baixa,
però el redol de la faixa,
a mi em creix la mar de bé.
La darrera vos diré,
perquè això de parlar en glosa,
mirau si som poca cosa,
a ho val, no ho sé fer més bé. |
 
 
 
UNS VÉNEN I UNS ALTRES VENEN
Mallorca desgraciada,
ho és i sempre ho serà,
perquè alguns senyors que hi ha,
només mos cerquen comprar
la pell que Déu mos ha dada.
I n'hi ha una grapada
ben dignes de criticar,
que es volen embutxacar
els doblers a carretades.
D'Alemanya ve gent fina,
que arriba amb els cabassos
plens de marcs, fins en els nassos,
preparada a fer barrina.
Que si per moldre farina,
s'han de mester unes moles,
ells unten les corrioles,
i encara deixen propina.
Ells compren les possessions,
com qui compra una guitarra,
i els que som d'aquesta terra,
no en tenim les ocasions.
Perquè amb nostres calerons,
no compram ni les parades.
Prest hi ha d'haver bufetades,
per vint o trenta milions.
Compren de lo bo el millor,
sembla que ho facin aposta,
quan es cansen de la costa,
se tiren a l'interior.
I els amos, abans senyors,
no tenen “no” per resposta,
en veure un ros que s'acosta,
els ormejos “adiós”.
Els propietaris de caça,
van parant els garbellets,
en forma de “lletrerets”,
aquí es venen sòls i cases,
a l'inrevés i a l'endret.
Si ho vessin els padrinets,
que tota l'illa es traspassa,
a la tomba van capdrets!
La serra de Tramuntana,
s'està venent per la “pela”,
tota quanta cabra bela,
ja ho fa en llengua “ultramuntana”.
Som més pardals que n'Endela,
o tenim el cap de trons,
i quan ens mostren la “tela”,
ens baixam fins els calçons.
Ells ens han parat els hams,
i hem picat com a “coiós”,
saps que ho és de llastimós:
ja hem venut mitja illa a pams!
Que som més rics ens pensam,
per la “pasta” que hem cobrat;
i el pa que avui hem guanyat,
per demà sols serà fam.
Sent els més rics de “l'Espanya”,
i de part de l'estranger,
de cases i de terrer,
l'alemany ben prest ens guanya.
A Artà s'està fent campanya,
que si la venda no atura,
ens anirem, per ventura,
a viure en una “cabanya”.
Si la bolla no m'enganya,
i si no ens morim de gana,
ja ens veig tots, fent caravana,
amb el bolic d'una canya.
I la parla catalana,
si no l'ha matat Espanya,
la llengua de l'Alemanya,
l'ha de matar, diner mana.
SERÉ FAMOSA
(Tango)
D'ara endavant vull ser actriu,
ja s'ha acabat això d'haver de fer el cap viu,
de passar sempre per l'embut,
tendré un èxit ben merescut,
per ser una estrella jo he nascut!
Ja s'ha acabat passar el capell,
el meu nom ha d'ésser el més gran en el cartell
llums de neó ben clar i llampant,
mai més no hauré de currar tant,
per fi seré qualcú important!
Vet aquí els versets d'any nou:
A l'estil dels glosadors
nosaltres us volem dir
que l'any nou pugui venir,
i neixi sens grans dolors,
amb els desitjos millors
que puguem encobeir.
Que tengueu just asuquí tots els vostres grans amors,
i no passeu estretors
-la crisi no heu de sentir-
Que els dies tenguin colors,
que sentiu de pau remors
i que ho pugueu compartir.
PREGÓ
Fer un pregó no és un moment,
la mesura és condició.
Em pot dur a la perdició
el mal cuinar els ingredients,
perquè, si ho faig malament,
no em dareu altra ocasió.
Un argument, no he dit,
és una història glosada,
per Sant Antoni cantada,
sobre els fets de l'any finit.
L'Argumentaire l'ha escrit
i per tots és escoltada.
Es compon, un Argument,
de cançons que bé s'afinen,
tenen sis versos que rimen,
cadascuna va al seu vent.
I deixant tothom content,
els ferits no es despentinen.
Miraré si amb el glosar
vos enfil un argument,
que serà un poc diferent
d'aquells que fan per Artà,
així és que em podeu tatxar
d'haver-los copiat l'invent.
No tenc altra escapatòria
si amb els sants vull quedar bé,
he de fer el que sé fer:
desplegar el meu repertori,
a davant un auditori
que, crec, vol passar-s'ho bé.
És que així ja vos avís,
qui avisa no és traïdor,
no sentireu un pregó,
sinó un argument precís.
I en demanar-vos permís,
al temps, vos deman perdó.
|
Torna
a la biblioteca