El 18, 19 i 20 de desembre de 2007 vàrem gaudir del recital de poesia de Jaume C. Pons Alorda. El dia 20 en Jaume va venir des de Barcelona per poder assistir al nostre/seu recital, va escoltar la presentació d'en Tomeu Mateu, com nosaltres llegíem els seus poemes i com la nostra coral cantava unes nadales precioses, ell també va cantar el Fum, Fum, Fum. Llavors ens va mostrar què és un incontinent eufòric, un ésser ple de paraules que surten a hora i a temps, una vitalitat de jovenesa i motivació, ens va mostrar la força de la poesia i com pot ser d'alegre i plaent escoltar un vers darrera l'altre.

   Ens va recitar aquest poema que ve a continuació, i va dir quan va sortir a recitar-lo: “Jo no sé què té aquest poema però sempre me'l fan recitar, no sé per què”.
   Va ser molt agradable, molt simpàtic i molt disposat a compartir les nostres modestes dèries poètiques. Li agraïm de tot cor la seva presència tant al recital com a la classe de després.
   Jaume, moltes gràcies!

BAR RESTAURANT CA’N NITO
 
Boquerons amb llimona
Calamars a la romana
Xipirons i xipirones
Hamburgueses africanes
Un plat de macarrons
Pizzes, sàndwichs i pasta
Oliveres de tardor
Els caçadors de la platja
Un plat de formatge frit
Albergínies que canten
Croquetes de pernil
Sípia a la planxa
Espaguetis marinats
Canalons amb salsa
Caldereta de cranc
Brouet d’escaldada
Melons d’aquest temps
Profiterols amb xocolata
La barraca incontinent
Tot em porta a l’orgasme
Cafè amb gel o amb llet
Geladet d’avellana
Entrepans plens d’embotit
La columna innombrable
En Pau fa un acudit
I n’Emili no calla
 
I des de lluny hi ha dues femellotes formidables, les seves mames podrien donar llet a tots els morts de fam de Roma com dues fonts extraordinàries perquè aquestes mames no són mames, són pitreres sagrades, són mamellotes exaltades, són carn amb sobrassada, són piscines impronunciables, són desertores de la ràbia, són mugrons que esclaten, són santes, són enormes, són exagerades, són brunes, són prunes, són magranes, són pomes, són figues, són agres, són precioses, són dolces, són fantàstiques però sobretot no són mames, NO SÓN MAMES!, perquè com bé diu n’Emili amb una rialla
 
“Teta que mano no cubre
no es una teta, es una ubre...”