Inca pertany a la comarca del Raiguer. El terme municipal s’estén des de la serra de Tramuntana fins al Pla de Mallorca, amb una extensió de 58,21 km2 i una població de 23.386 habitants (any 2000). La ciutat, al llarg del segle XX, es convertí en un dels nuclis industrials més importants de les Illes, afavorida per les seves excel·lents comunicacions. Des del 1875 el ferrocarril comunica Inca amb Palma i, ara una autopista la uneix a la capital. L’activitat industrial continua essent important especialment en el sector del vestit i calçat. Com a centre comercial destaquen, també, les empreses d’alimentació i el sector de serveis.

Cada dijous hi ha mercat. S’hi pot comprar des d’artesania fins a productes del camp, roba, sabates etc. En el mes de novembre es celebra el Dijous Bo, que s’ha convertit en una gran fira. Els patrons d’Inca són els sants Abdon i Senén, celebració que té lloc el 30 de juliol.

Inca ofereix una àmplia gamma gastronòmica. Es recomanable menjar en un celler. Els cellers són antics establiments on abans s’elaborava i emmagatzemava el vi. Alguns d’aquests cellers convertits en restaurants, conserven les grans botes de fusta. Com a productes gastronòmics típics no es poden deixar de provar les galletes d’Inca i els congrets que elaboren les monges del monestir de Sant Bartomeu, dolços fets amb farina, sucre i ous.

. Església de Santa Maria la Major. Fou construïda en el mateix solar on, antigament, hi havia la parròquia de Santa Maria d’Inca, documentada l’any 1248. L’església actual, d’època barroca (s. XVIII-XIX), és la tercera que s’edifica en el mateix lloc. Té una sola nau acabada en un absis semicircular i capelles laterals. Està coberta per una volta de mig canó amb llunetes.

La façana principal, amb el portal neoclàssic, és desadornada. Més interessant és el portal lateral presidit per la Mare de Déu dels Àngels. El campanar (s. XVI-XVII), separat de la façana principal, és un dels elements arquitectònics més destacats.

La parròquia guarda importants obres d’art, entre les quals destaquen: la taula gòtica de Santa Maria d’Inca, pintada per Joan Daurer l’any 1373; l’estàtua de Santa Maria la Major de Pere de Sant Joan (segles XIV i XV); els retaules renaixentistes del Nom de Jesús (1587) i de Sant Pere (XVI-XVII), i el retaules barrocs de Sant Sebastià (1625-1661) i del Sant Crist (1667).

Monestir de Sant Bartomeu. Convent, situat en el serral dels Molins, on resideixen des de 1534 les monges Jerònimes de clausura. S'entra a la clastra per un portal rodó. Al voltant d'aquest pati s'hi troben: la façana lateral de l'església (1667-1702), el torn, l'entrada al monestir i altres dependències com les cases del capellà i del donat. Hi destaquen també el portal cec i l'espadanya de l'anterior església gòtica.

El temple té una sola nau coberta amb volta de mig canó. A l'interior són rellevants el Sant Crist de la Sang (s. XIV-XV), els retaules barrocs de Santa Clara, de la Mare de Déu Candelera i de la Sagrada Família i la capella de Santa Paula que guarda les despulles de Sor Clara Andreu i Malferit (1596-1628), a qui se ret culte com a Venerable.

En el museu del monestir destaquen dues taules gòtiques de Pere Terrencs (s. XV) i valuoses pintures dels Mateu López, pare i fill, uns dels pintors més importants de la segona meitat del segle XVI a Mallorca.

. Convent de Sant Francesc. Convent fundat a la primera meitat del segle XIV. L'actual església fou construïda entre la darreria del segle XVIII i la primeria del segle XIX. La façana, molt simple, amb una rosassa al centre, acaba en una testera curvilínia que té dues grans volutes als extrems. El temple, d'una sola nau dividida en sis trams, és cobert per una volta de mig canó amb llunetes.

A l'interior es guarden interessants obres d'art, d'entre les quals destaquen: la Mare de Déu de Gràcia (s. XVI), obra de l'escultor Gabriel Móger, i el retaule renaixentista de la Puríssima Concepció (s. XVI).

El claustre (s. XVIII) té forma quadrada amb set arcs de mig punt a cada un dels costats. Les galeries que envolten el pati estan cobertes per volta d'aresta.

Antic convent de Sant Domingo. Convent fundat l'any 1604. La façana de l'església, de pedra viva, és completament llisa i mostra la manca d'ornamentació de l'arquitectura religiosa d'època barroca a Mallorca. El temple (1664-1689) té una sola nau de cinc trams, amb capelles laterals i absis trapezoïdal, coberta amb volta de mig canó. A l'interior de l'església destaquen els retaules barrocs del Roser i de Sant Vicenç Ferrer.

El claustre, construït a la primera meitat del segle XVIII, té forma quadrangular amb set arcs carpanells a cada un dels costats, aguantats per columnes de pedra amb capitells jònics.