1.2 La Càmara obscura i la imatge fotogràfica

Icona iDevice la càmara obscura
Les propietats físiques de la llum fan que aquesta es pugui dirigir en forma de rajos a través d'un petit forat, reflectir una imatge punt a punt i, com que es transmet en línia recta, projectar-la de forma invertida a la paret contrària del material
La càmara fosca ( S XI) és el primer antecedent tant de la càmara fotogràfica com del projector de vídeo, les diapositives i el cinema.
Els mecanismes com la llanterna màgica, d'Athanasius Kriches van ser una revolució important en el món en el que no existia la càmara fotogràfia, ni la televisió, ni les noves tecnologies que coneixem avui en dia
Però el progrés definitiu en el món de la imatge és gracies a la fotografia, que va sorgir al segle XIX. Un dels precursors va ser Nicéphore Niepce . Van donar com a resultat la primera impressió de la imatge a causa de la llum amb material sensible. La fotografia s'entén primer com un experiment, una tècnica, un progrés científic, i després com un art.
Basant-se amb la càmara obscura com a element mecànic, els experiments fotogràfics van ocupar segles d'evolució, en relació al perfeccionament en qualitat, mida, temps, utilitat tècniques, fins a l'arribada de la primera càmara Kodak, que permetia que l'usuari només hagués de prémer un botó.


El diorama és el primer ús de la imatge com espectacle. Es tractava d'un ampli decorat de llum i ombres que s'il·luminava de manera adequada creant una sensació de perspectiva. Per poder projectar-lo s'utilitzava una càmara obscura.