1.1. Codis de la imatge

Icona iDevice Classificació dels codis de la imatge:

Senyalètica. La imatge s'utilitza en la seva funció simbòlica i transmet determinada informació.


Ideogràfic. Està relacionat amb l'anterior, però es troba més a prop de la funció referencial. Molts senyals representen d'alguna manera la realitat, com per exemple les siluetes humanes en els senyals de trànsit, a més de tenir un significat simbòlic.


Gràfic. Es refereix, igual que la senyalètica, a la comunicació mitjançant elements morfològics que, no obstant això, no tenen un significat simbòlic o referencial; només expliquen la informació per mitjà de l'espai. Pot estar relacionat amb la funció estètica, ja que fa que la percepció de la informació sigui més fàcil i atractiva. Són les xarxes, diagrames o mapes.

Pictòric. És aquell codi que s'acosta a la realitat de manera natural, intentant representar-la mitjançant tècniques d'il·lustració o reproducció. Pintures, gravats, fotografies, etc.

Icònic seqüencial. Relacionen l'aspecte gràfic i visual amb l'espai i el temps. Són imatges que s'assemblen a la realitat ja que reprodueixen el moviment o el temps mitjançant seqüències, mostrant diferents imatges unides de manera que en construeixen una de sola. Còmic, fotonovel·la, cinema, etc.

Icònic superior. La incorporació del volum o tridimensionalitat, el llenguatge verbal o la representació suposen un nivell icònic superior. Escultura, teatre, mímica, etc.