1. Els codis que conformen els diferents llenguatges

El llenguatge de la comunicació audiovisual està compost per diversos tipus de signes: signes visuals, signes sonors i signes verbals. Estam acostumats a treballar amb les paraules, a conèixer-ne els siginificats, a articular-les segons una gramàtica per construir frases que comuniquen idees, sentiments, pensaments. Per fer tot això utilitzam els signes verbals, les lletres de l'alfabet, i hem de saber quins són i com s'organitzen per poder-los entrendre. El so i la imatge, en la comunicació audiovisual, són altres tipus de llenguatges i hem d'aprendre a conèixer-ne els significats per poder entendre què ens volen dir.

Els signes audiovisuals compleixen tres tipus de funcions en la comunicació audiovisual: referencial, simbòlica i estètica. Tota imatge és un referent de la realitat, l'imita, la representa o en fa referència. Quan un so o una paraula representa la realitat com és, estam parlant de significat denotatiu. Per altra banda, tant la imatge com el so poden evocar records, significats, sentiments i valors. Es tracta de la funció simbòlica del llenguatge i es refereix al significat connotatiu. Una tercera funció és l'estètica i fa referència a l'atracció plàstica o expressiva; en el cas de la imatge fa referència a la qualitat artística que ens fa percebre allò que veim com una cosa bella.

En tot procés de comunicació hi ha d'haver un codi, un llenguatge que permet que un missatge transmès per un emissor sigui entès per receptor al qual es dirigeix: els números, codi binari, l'alfabet, els senyals de trànsit, etc.