2.1.2. L'era moderna del cartell

Icona iDevice

La industrialització i l'auge de la publicitat al segle XVIII, així com l'invent de la litografíia l'any 1798, suposen un avanç modern per a la cartelleria.

Jules Chéret es converteix en el primer artista modern de cartells, atorgant el paper principal a la il·lustració; el text passa a ser un element menys important que compleix una funció explicativa o que es converteix també en il·lustració, transformant les lletres en figures de gran bellesa.

Els seus mètodes s'estenen ràpidament a Europa i a Amèrica. L'èxit d'aquesta nova tècnica radica en el llenguatge de la imatge: ja no és necessari saber llegir per interpretar el significat d'allò que ens volen dir. A la dècada de 1890, el cartell aconsegueix el seu punt culminant gràcies a alguns representants del Modernisme i pels pintors francesos Henri de Toulouse-Lautrec i Pierre Bonnard.

Dins d'aquest corrent modernista destaquen, a Espanya, Ramon Casas, autor del cèlebre cartell d'Anís del mono, i Santiago Rusiñol.