2.2. El graffiti

Icona iDevice

El graffiti constitueix la major innovació en l'expressió de la imatge pública que succeeix al segle XX, perquè la seva creació suposa una apropiació de l'espai urbà que dóna lloc a les icones amb missatges generalment transgressors o provocatius.

Podríem abordar el debat sobre l'estètica del graffiti i si aquesta pràctica es troba més propera a l'art o al vandalisme. Hi ha nivells:

Els graffitis elaborats i exposats en zones deteriorades han suposat la decoració d'espais que es trobaven visulament deshabitats- com per exemple façanes d'obres, tàpies o parets a mig construir- però, en altres casos, envaeixen espais que poseeixen una identitat visual pròpia -agradi o no als grafiters-, amb una imatge fruit del disseny o, simplement, de la cura dels seus propietaris, i és un instrument d'autoafirmació de la pròpia ciutat. Per tant, existeixen graffitis que decoren i altres que embruten.

L'ús del graffiti un segell o marca d'autor (firma), tot i que també una transgressió de l'ordre social establert.

Aquest fenomen té l'origen a la ciutat de Nova York, on a finals dels anys setanta es multipliquen les manifestacions juvenils de grups sociològics denominats "subculturals" que fomenten manifestacions artístiques i musicals alternatives - principalment el moviment musical hip-hop- i realitzen pintades i marques a les parets com a mètode d'autoafirmació.

Graffiti Stop motion - Blu