2.3.1. Antecedents, orígens i evolució

Icona iDevice L'origen del còmic

Entre els antecedents del còmic s'acostuma a citar els jerogífics, forma d'escriptura de l'antiguitat que expressava amb dibuixos i símbols el significat de les paraules. Els dibuixos i símbols s'ordenaven en tires per explicar històries que tothom pogués entendre. Aquest llenguatge està molt realcionat amb el codi audiopictòric del còmic. Hi ha autors que es remunten a la Prehistòria per identificar a les pintures rupestres una forma d'explicar accions -la caça, per exemple- basada en imatges fixes.

 

 

Altres experts assenyalen com a antecedent del còmic l'Edat Mitjana, època en la qual els retaules religiosos i les anomenades "auques" explicaven als fidels tot tipus d'esdeveniments i metàfores bíbliques amb pintures i il·lustracions, mostrant les imatges de manera seqüencial.

El còmic neix precisament al mateix moment que el cinematògraf. La gran difusió que experimenta la premsa diària a finals del s. XIX fa que els diaris busquin noves formes periodístiques, i les caricatures i dibuixos satírics evolucionen fins a les anomenades tires còmiques.

Els primers còmics són obra del dibuixant Foucault, que publica des de l'any 1985 historietes del seu personatge Yellow kid al dominical del diari New York World. L'èxit d'aquest fa que tots els diaris del món tenguin els seus propis dibuixants. El gènere humorístic serà el més difós al segle XX.

Des de finals dels anys vint fins als anys quaranta, la creativitat i l'estètica del còmic evoluciona de manera extraordinària. Es comencen a publicar llibres de còmics amb una gran qualitat d'edició. Neixen herois del còmic com Dick Tracy, Flash Gordon, Tarzan, Superman als Estats Units; i Tintin a Europa.

                  

La II Guerra Mundial suposa una gran crisi pel còmic, els governs el converteixen en un instrument eficaç de propaganda, exercint un control absolut sobre els continguts, els formats i els propis dibuixants. Als Estats Units acaben vestit l'uniforme de l'exèrcit i apareix un alt grau de patriotisme. A Espanya sorgeixen nous personatges molt coneguts com El Guerrero del antifaz o El Capitán Trueno.

A la segona meitat del segle XX es produeix un renaixement i un canvi de direcció. LA televisió als anys seixanta fa que el còmic sigui un producte de consum menor i això permet el sorgiment del còmic underground, amb dibuixos escatològics i sexuals als Estats Units, o del còmic negre, amb temes i formes sàdiques i eròtiques, a Itàlia. Sorgeixen personatges més alternatius com Charlie Brown i el seu gos Snoopy o Mafalda. Període en el que el públic infantil i juvenil comença a apropar-se al còmic i apareixen: Astèrix i Obèli, Lucky Luke, els Barrufets, Zipi i Zape o Mortadelo y Filemón.

A finals dels anys noranta, i fins a l'actualitat, el còmic lluita per la supervivència, perseguit per l'hegemonia televisiva i per l'estètica dels manga japonesos.