2.3.2. El llenguatge del còmic

Icona iDevice Característiques fonamentals:

Imatge seqüencial: El còmic està compost per una sèrie de vinyetes que contenen dibuixos (imatge fixa). Aquestes vinyetes s'ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).

Espai i temps: El còmic, igual que el cinema, té capacitat per expressar el temps i l'espai.

Guió i dibuix: Les historietes contenen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d'un guionista i d'un dibuixant. El còmic té una faceta narrativa i una altra plàstica.

Plasticitat del text: La historieta és l'únic mitjà d'expressió en el qual els diàlegs dels personatges i del narrador s'expressen de forma impresa junt amb el seu dibuix; els elements plàstics com les bafarades o globus, les grans lletres dibuixades que simulen sons (onomatopeies), o les línies cinètiques representant el moviment són propis del còmic.

Temàtica il·limitada: El principal recurs és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema.

Capacitat simbòlica: La necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret, ha portat al còmic a crear símbols que posteriorment, s'han entès com a formes d'expressar icònicament certs conceptes.

A causa de l'espai que acostuma a ocupar em l'edició impresa o, fins i tot, com a vinyeta aïllada dins de la producció periodística, el tipus de narració és ràpida i els esdeveniments succeeixen de manera accelerada; a més, s'ha de condensar una gran quantitat d'acció en una sola vinyeta, articulant la imatge, el text, les línies cinètiques i els recursos gràfics amb fletxes i bafarades de text de manera que tot això faciliti als lectors la màxima comprensió del significat.