3.2. Tractament digital d'imatges

Icona iDevice

Ja sabem que podem trobar dos tipus d'imatges digitals: vectorials, o de colors plans, com els dibuixos i gràfics, i el mapa de bits, que són les imatges fotogràfiques.

Un cop adquirida una imatge fotogràfica, bé sigui amb la càmera o l'escàner, o fins i tot utilitzant altres mitjans com, per exemple, Internet, el primer que s'ha de fer és pensar en l'ús que tindrà aquesta imatge. No és el mateix utilitzar una fotografia per un bàner en un lloc web, que per una portada de revista, per a un plafó publicitari o per exposar-la a una sala d'art.

Segons l'ús la imatge haurà de tenir més o menys resolució per poder ampliar-ne la mida, o també caldrà una profunditat de color superior o menor. Podem utilitzar imatges a 16 bits i la màxima quantitat de colors si treballem en impremta o per cartelleria; tanmateix, si la imatge ha de ser presentada en pantalla i amb una mida molt petita, podem reduir fins a 32 colors sense que es noti lla pèrdua de qualitat.

A continuació caldrà veure el mode de color en el qual es presentarà la imatge. Si és una imatge en blanc i negre i no s'utilitzarà color, es treballarà eb mode d'escala de grisos; si s'ha d'imprimir, utilitzarem el mode de color CMYK (cian, magenta, groc i negre, que són els colors pigmentaris, indispensables en impremta). Si s'ha de veure a la pantalla d'un ordinador perquè formarà part d'un diaporama o d'una projecció, per exemple, treballarem en color RGB (vermell, verd i blau, colors llum indispensables en transparències i projecció).

Per últim, hi ha eines digitals que permeten ajustar els nivells de brillantor i contrast, així com els matisos de color, de manera que sigui possible aconseguir el to correcte de lluminositat o, fins i tot, de color de la imatge. Això és molt útil quan la imatge no ha quedat bé i la imatge té un dominant de color, o també quan ha sortit molt clara o fosca.

Els programes de tractament permeten manipular les imatges fotogràfiques de diferent manera, per corregir imperfeccions o recrear tècniques de laboratori com el fotomuntatge, efectes de trames o revelats per mitjà de filtres, per canviar la mida o les proporcions, per treballar de forma creativa la imatge, ja sigui simplement acolorint o dibuixant, o introduint tipografies i elements gràfics que la converteixen en un producte diferent. També cal destacar que, amb l'escàner, es poden obtenir imatges no fotogràfiques (dibuixos, etc.) i treballar amb eines digitals, tècnica cada vegada més utilitzada en el món de la il·lustració.