Ions

Oxoàcids

Són composts de fórmula general  H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn).

# Amb la nomenclatura tradicional o clàssica  s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Per exemple:

          H₂SO₄            el sofre és sofre (VI) per tant àcid sulfúric

          HClO              el clor és clor (I) per tant àcid hipoclorós

          H₂CrO₄             àcid cròmic                       

            HNO₂                àcid nitrós

# Es poden formular fent primer la fórmula de l'òxid del no metall i a continuació sumant-li una molècula d'aigua. Per exemple, per formular l'àcid sulfúric, primer formulam l'òxid sulfúric, SO₃, i després li sumam aigua: SO₃ + H₂O = H₂SO₄.

Més exemples:

àcid carbònic	CO2 + H2O				H2CO3
àcid clorós	Cl2O3 + H2O		H2Cl2O4		HClO2
àcid perclòric	Cl2O7 + H2O		H2Cl2O8		HClO4

# Amb la nomenclatura sistemàtica, s'indica el nombre d'oxígens que té l'àcid amb un prefix numeral seguit de la partícula oxo; a continuació s'anomena l'arrel de l'element acabada en at seguida de la valència de l'element dins parèntesi i per acabar s'afegeix d'hidrogen. Per exemple:

                             H₂SO₄            tetra-oxo-sulfat (VI) d'hidrogen 

                             HNO₂             dioxonitrat (III) d'hidrogen

                             HBrO₃            trioxobromat (V) d'hidrogen

         Hi ha també la possibilitat de no indicar la valència de l'element i en el seu lloc especificar el nombre d'àtoms d'hidrogen que té l'àcid. Així: H₂SO₄   tetraoxosulfat de dihidrogen

          Hi ha encara una altra possibilitat: emprar la terminació  -ic en lloc de -at començant el nom per àcid i prescindint d'anomenar l'hidrogen. Exemples:

                             H₂SO₄          àcid tetraoxosulfúric (VI)

                             HClO₂          àcid dioxoclòric (III)

                             H₂SiO₃          àcid trioxosilícic (IV)

(*) Recomanam emprar preferentment la nomenclatura tradicional.

EXERCICIS

1. Formula: àcid periòdic, dioxoclorat (III) d'hidrogen, àcid selenós, àcid sulfhídric, àcid bròmic, àcid sulfurós, àcid nítric, tetraoxobromat (VII) d'hidrogen, àcid hipobromós, àcid clorhídric, àcid cròmic, àcid mangànic y àcid permangànic.

2. Anomena (amb les dues nomenclatures): H₂TeO₃, HBrO, HIO₃, HMnO₄, H₂CO₃, H₂CrO₄. Hauràs de cercar primer l'estat d'oxidació de l'element central recordant que l'oxigen té estat d'oxidació -2 i l'hidrogen +1.

3.Hauràs sentit parlar d'un tipus de contaminació molt de moda actualment, la pluja àcida. Investiga en què consisteix i si coneixes a Mallorca alguna possible font d'aquesta contaminació.

OXOACIDS  POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats per la unió d'una molècula d'òxid amb 2 o més molècules d'aigua. Es poden donar en els elements B, Si, P, As i Sb.

# Es formulen addicionant a una molècula d'òxid un nombre convenient de molècules d'aigua:

# S'anomenen emprant els prefixos meta quan s'addiciona una molècula d'aigua i orto quan se n'adiciona més d'una. (*)
- el prefix meta indica una molècula d'aigua
- el prefix orto indica 2 molècules d'aigua per als elements de valència parell i 3 molècules d'aigua per als de valència senar.

(*) El prefix orto de vegades no s'especifica:
Si trobam o deim àcid fosfòric, àcid fosforós o àcid bòric, ens referim als àcids ortofosfòric, ortofosforós  i ortobòric.
Per tots els altres, recomanam indicar aquests prefixos (meta i orto) per evitar confusions. 

Exemples:

àcid metafosfòric	P2O5 + H2O		H2P2O6		HPO3
àcid fosfòric	P2O5 + 3H2O		H6P2O8		H3PO4
àcid ortosilícic	SiO2 + 2H2O		H4SiO4
àcid bòric	B2O3 + 3H2O		H3BO3
àcid fosforós	P2O3 + 3H2O		H3PO3
àcid metaarseniós	As2O3 + H2O		H2As2O4		HAsO2
trioxofosfat (III) d'hidrogen	HPO3
tetraoxofosfat (V) d'hidrogen	H3PO4

ISOPOLIACIDS

Són àcids que contenen a la seva molècula més d'un àtom de l'element central. Són freqüents els diàcids, que en contenen dos. Aquests s'anomenen emprant el prefix di.

# Es formulen afegint 2 molècules d'aigua a una d'òxid per als elements de valència senar o afegint 1 molècula d'aigua a dues molècules d'òxid per als elements de valència parell. Exemples:

àcid difosfòric	P2O5 + 2H2O		H4P2O7
àcid disulfúric	2 SO3 + H2O		H2S2O7
àcid dicròmic	2 CrO3 + H2O		H2Cr2O7

# Els diàcids també es poden formular restant una molècula d'aigua a dues molècules d'àcid. Així:

àcid difosfòric	2 H3PO4 - H2O		H4P2O7
àcid disulfúric	2 H2SO4 - H2O		H2S2O7
àcid difosforós	2 H3PO3 - H2O		H4P2O5
àcid dicròmic	2 H2CrO4 - H2O		H2Cr2O7

# Els triàcids i/o poliàcids no segueixen una norma general.