IES Berenguer d'Anoia
Departament de FÝsica i QuÝmica

Formulaciˇ inorgÓnica(VI)
Hidrurs
Ďxids i per˛xids
Binaris metall-no metall
Hidr˛xids
OxoÓcids
Oxosals

Ions


Oxosals

Es poden considerar derivades dels oxoÓcids per substituciˇ de l'hidrogen per un metall. Es poden considerar formades per un aniˇ, que provÚ de l'oxoÓcid per pŔrdua dels hidr˛gens, i un catiˇ metÓlĚlic en una proporciˇ adequada per aconseguir la neutralitat de cÓrrega. En realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'aniˇ i del metall (consultau l'apartat d'ions).

# Amb la nomenclatura tradicional, s'anomenen canviant els sufixos ic i ˇs de l'Ócid per  at i it respectivament, i a continuaciˇ de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidaciˇ o de cÓrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'Ócid carb˛nic es dirÓ carbonat; si deriva de l'Ócid hipoclorˇs, es dirÓ hipoclorit...


aniˇ
catiˇ

CaCO3CO32-
Ca2+
carbonat de calci
Fe(NO3)3
NO3-
Fe3+
nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
Al2(SO4)3
SO42-
Al3+
sulfat d'alumini
K2Cr2O7
Cr2O72-
K+
dicromat de potassi


# Amb la nomenclatura de composiciˇ o estequiomŔtrica, s'anomena l'aniˇ sense especificar la cÓrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuaciˇ el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.

CaCO3trioxidcarbonat de calci
Fe(NO3)3
tris(trioxidnitrat) de ferro
Al2(SO4)3
tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
K2Cr2O7
heptaoxiddicromat de dipotassi

# Amb la nomenclatura d'addiciˇ, s'anomena l'aniˇ indicant la seva cÓrrega i a continuacio el catiˇ, indicant el nombre de cÓrrega si cal.

CaCO3trioxidcarbonat(2-) de calci
Fe(NO3)3
trioxidnitrat(1-) de ferro(3+)
Al2(SO4)3
tetraoxidsulfat(2-) d'alumini

# Es formulen a partir de l'Ócid corresponent substituint els seus hidr˛gens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.

Exemples:


Ócid del qual provÚ


sulfat de sodi (Ócid sulf˙ric  H2SO4) Na2şSO4  
sulfit de calci (Ócid sulfurˇs H2SO3) Ca2(SO3)2 CaSO3
carbonat de ferro(III) H2CO3 Fe2(CO3)3  
nitrit de bari  HNO2 Ba(NO2)2  
fosfat d'amoni H3PO4  (NH4)3PO4  
dicromat de potassi H2Cr2O7  K2Cr2O7  
silicat de platÝ(II) H4SiO4  Pt2SiO4  
borat d'estronci  H3BO3  Sr3(BO3)2  
metaarsenit de coure(II) HAsO2  Cu(AsO2)2  
nitrat de plata  HNO3  AgNO3  
fosfit de zinc H3PO3  Zn3(PO3)2  

EXERCICIS:

1. Formula: clorit de nÝquel(III), perclorat potÓssic, carbonat de calci, sulfit de ferro(II), permanganat de potassi, silicat d'alumişni, trioxidiodat de liti, disulfat de coure(II), fosfat d'aluşmini, seleniat de crom(III), hipoclorit de liti, difosfit de sodi, sulfat de bari, manganat de crom(II), borat de cobalt(II).

2. Anomena: Zn(NO3)2, Ag2CO3, Co(ClO4)3, Cd(IO)2, SnSO3, K2CrO4, (NH4)2SO4, BaSO4, NH4NO2.

3. Investiga el que puguis sobre la pedra calcÓria, la calcita, el marbre, el guix i el lleixiu.

Sals Ócides

          Sˇn sals que contenen algun Ótom d'hidrogen que no ha estat substitu´t pel metall. Per exemple, a partir de l'Ócid sulf˙ric, podem formar una sal substituint tan sols un dels hidr˛gens per un metall, potassi per exemple:          K H SO4

# A la nomenclatura clÓssica, s'anomenen posant el prefix hidrogen davant el nom de la sal.

Exemples:

hidrogensulfat de potassi KHSO4
bicarbonat s˛dic o hidrogencarbonat de sodi NaHCO3
hidrogenfosfat de bari BaHPO4
dihidrogenborat de rubidi RbH2BO3
hidrogencarbonat de calci Ca(HCO3)2
hidrogensulfur de sodi NaHS
hidrogenselenur de mercuri(II) Hg(HSe)2

EXERCICI: Cerca informaciˇ sobre els components dels antiÓcids que es venen a les apotecaries.

Sals dobles (optatiu, nomÚs per a segon de batxillerat)

Estan formades per un aniˇ i dos cations, generalment metÓlĚlics.

# S'anomena primer l'aniˇ seguit dels cations per ordre alfabŔtic.

Exemples:

sulfat de potassi i sodi KNaSO4
clorur de berilĚli i liti  BeLiCl3
carbonat de calci i magnesi CaMg(CO3)2
fosfat de cobalt (II) i sodi CoNaPO4

Sals hidratades (hidrats)

Sˇn sals que es presenten amb algunes molŔcules d'aigua a la seva estructura cristalĚlina. Moltes sals comercials sˇn hidrats i aquest fet repercuteix molt sobre la seva massa molecular.

# S'anomenen afegint darrera el nom de la sal, el mot hidrat precedit del prefix que indiqui el nombre de molŔcules d'aigua existents a la seva estructura.

Exemples:

sulfat de magnessi heptahidrat  MgSO4 Ě7H2O
clorur de ferro (III) hexahidrat FeCl3 Ě6H2O
carbonat de sodi decahidrat Na2CO3 Ě10H2O
sulfat de coure (II) pentahidrat CuSO4 Ě5H2O

inici pÓgina

PeroxoÓcids i peroxosals (optatiu, nomÚs per a segon de batxillerat)

Sˇn Ócids que resulten de substituir un espŔcie O2-  (oxid) per l'agrupaciˇ per˛xid (O22-)

# S'anomenen afegint el prefix peroxo al nom de l'Ócid.

Exemples:     

          Ócid peroxosulf˙ric           H2SO5            peroxosulfat de potassi          K2SO5

          Ócid peroxob˛ric              H3BO4            peroxoborat s˛dic            Na3BO4

inici pÓgina

TioÓcids i tiosals (optatiu, nomÚs per a segon de batxillerat)

Sˇn Ócids que han canviat un O2-  per un grup S2-.

# S'anomenen afegint el prefix tio al nom de l'Ócid.

Exemple:          Ócid tiosulf˙ric          H2S2O3                     tiosulfats˛dic            Na2S2O3

Sals bÓsiques (optatiu, nomÚs per a segon de batxillerat)

Estan formades per un catiˇ i dos anions, un dels quals Ús l'hidr˛xid.

# S'anomenen igual que les sals Ócides canviant el prefix hidrogen per hidroxi.

Exemples:

hidroxinitrat de magnesi      MgNO3OH          hidroxiclorur de calci                CaClOH

hidroxicarbonat de ferro(III)   FeCO3OH                dihidroximetafosfat d'alumini     AlPO3(OH)2


inici pÓgina
pÓgina segŘent