Èters

Formulació orgànica(XI)

Amines

   Es poden considerar derivades de l'amoníac, NH₃, per substitució d'un o més àtoms d'hidrogen per radicals hidrocarbonats. Segons el nombre d'hidrògens substituïts, les amines poden ser primàries, secundàries o terciàries.

R-NH2	R-NH-R'
primària	secundària	terciària

• Quan són la funció principal, s'anomenen amb el sufix -amina a continuació del nom del radical unit al nitrogen. A les amines secundàries o terciàries s'agafa com a cadena principal el radical més complex unit al nitrogen, que es fa acabar en amina; els altres radicals units al nitrogen s'anomenen com a substituents precedits del localitzador N- que remarca la seva unió al nitrogen. Exemples:

CH3-NH2	metilamina
CH3-CH2-CH2-NH2	propilamina
CH3-CH2-NH-CH3	N-metiletilamina
CH3-NH-CH3	dimetilamina
H2N-CH2-CH2-NH2	etandiamina
	metiletilamina
	fenilamina o anilina

• Si la funció amina no és la preferent, s'anomena amb el prefix amino- com substituent de la cadena principal. Si l'amina fos secundària o terciària es posaria, per exemple, N-metil-amino-. Exemples:

EXERCICIS

1. Formula: a) 1,1-dimetiletilamina; b) N,N-dimetiletilamina; c) o-metilfenilamina;
   d) butandiamina (putresceïna); e) àcid p-aminobenzoic; f) àcid 2-(N-metilamino)etanoic; g) àcid 2-aminobutanoic; h) metilamina; i) 1,2-etandiamina; j) anilina.
2. Anomena:
   

   CH2=CH-CH2-NH2	CH3-CH2-NH-CH2-CH3
   H2N-CH2-NH2

   
   
3. Cerca informació de l'anilina i dels aminoàcids més importants: alanina, glicina, valina, lisina...