Departaments

Orientació

Josep Maria Puig. Professor de departament de teoria i història de l'educació de la Facultat de Pedagogia de la UIB. Article publicat a Presència Número 1616, del dia 14 al 20 de febrer del 2003

La tutoria està en el punt de mira. AIGREM, (Grup de Recerca en Educació Moral, de la facultat, es preocupen dels materials de tutoria. Estan treballant en un nou text, que podria titular-se Ser tutor / Ser tutora.

Els tutors disposen d'eines suficients?

- No és tant si hi ha materials, que n'hi ha. El problema és que la tutoria té un reconeixement molt dèbil als centres i per part del professorat. Això fa que normalment es visqui com una càrrega, i hi ha la tendència que, a vegades, li toqui a persones que no han de ser per força les que ho farien millor ... L'altre problema de la tutoria és que -té molt poc espai de contacte amb els alumnes: una hora a la setmana. S'acaba gastant donant unes quantes informacions de funcionament i no hi ha temps de fer un treball sistemàtic. Tampoc no hi ha temps per una atenció més individualitzada, per a una relació amb les famílies més intensa ... La tutoria, però, és un espai central per a l'educació.

Qui hauria de ser el tutor?

- Una cosa és la funció tutorial i una altra, el tutor. La funció tutorial és una eina de tots els professors. Això no impedeix que un s'hi dediqui específicament. Al centre s'instrueix els alumnes, es treballen matèries, i se'ls forma. A la secundària no podem perdre de vista l'acció formativa. I és funció de tothom, i especialment dels tutors. Formar vol dir ajudar perquè els alumnes tenguin eines per participar com a ciutadans, i ajudar-los a encaminar la seva biografia. El professorat, en general, hauria de tenir formació pedagògica, i la tutoria, en concret, una formació ad hoc.

L'administració ...

- Ha de donar mitjans per a la formació i mitjans per a l'exercici del càrrec. La tutoria hauria de tenir tres hores de treball en grup, tres hores més d'atenció individualitzada d'alumnes famílies, i una hora de coordinació entre tutors.

Què en trauríem?

- Si aconseguíssim una dedicació horària més intensa, el reconeixement necessari, amb compensació econòmica i amb valor per a punts, trasllats ... És una de les figures capitals. Si agafés cos, també es podria pensar en una figura paral·lela, el psicopedagog, un animador sociocultural, amb un treball de coordinació entre tutors i encarregat de dibuixar els centres en tant que comunitats d'aprenentatge i convivència, en el temps curricular i no curricular. Centres culturals del barri.

Ensenyar matemàtiques no és el mateix que ensenyar civisme.

- Primer, si vols ensenyar matemàtiques, segur que tens temps, i després, saps que el primer dia ho fan malament. En els valors hi ha la tendència a no imaginar-se que el primer dia pot no sortir tot bé, i que, a poc a poc, es poden anar assumint hàbits i actituds millors. I això vol el mateix esforç i la mateixa progressió que la resta de matèries. Però tothom es descoratja ... És difícil ensenyar valors si esperes miracles. La meva generació va tenir una educació moral nefasta. La reacció que ens ha encallat, ha estat: “Ensenyar valors vol dir fer un rentat de cervell” ... NO.

Què ha de fer el tutor?

- Establir llaços d'afecte, que els alumnes reconeguin que el tutor els aprecia, que està per ells. I no es pot fer d'un dia a l'altre. D'altra banda, per establir relacions humanes, tothom hi està dotat. Després, hi ha factors pedagògics que afavoreixen. Si els deixes participar, si els hi impliques, incrementa la seva sensació de pertinença, i els tens amb tu.